Francesco Tonucci

Alhora de buscar referències que ens poguessin ajudar en la recerca del nostre projecte ens hem trobat amb el següent autor:

Francesco Tonucci és un pedagog italià dedicat a l’estudi del pensament i el comportament dels infants.

Al 1991 va endegar al municipi italià de Fano el projecte La ciutat dels infants, i des del 1995 és consultor de l’alcalde de Palerm per a un projecte semblant.

La ciutat dels infants

Aquest projecte, basat en la filosofia de govern de la ciutat, es segueix a la ciutat italiana de Fano des del 1991 i actualment, l’utilitzen altres ciutats europees. De fet, l’any 1997 es va convertir en un pla internacional i s’aplica a diferents zones del món, entre d’elles Argentina.

El projecte es centra en que l’alcalde de la ciutat, com a referent privilegiat, creï un laboratori municipal per a l’estudi, la planificació i l’experiència de modificacions a la ciutat, adoptant a l’infant com a paràmetre.

Els operadors del laboratori han de garantir als infants la possibilitat d’expressar-se lliurement, de manera autèntica; i d’una altra banda, han de trobar els mecanismes adequats per donar força a les idees dels infants, de manera que l’alcalde i els regidors hagin d’escoltar-les i tenir-les en compte.

La funció educativa més important d’aquest laboratori és que els adults aprenguin a reconèixer els infants, les seves necessitats i els seus drets; a escoltar-los i entendre’ls.

Idees compartides en el nostre treball

La ciutat

La ciutat ha renunciat a ser un lloc de trobada i d’intercanvi i ha optat per la separació i l’especialització dels espais i de les competències: llocs diferents per a persones diferents, llocs diferents per a funcions diferents.

Les ciutats s’han oblidat dels infants

El desenvolupament recent de les ciutats s’ha oblidat de la majoria dels seus habitants, sobretot dels infants. Les ciutats han estat concebudes únicament per la categoria més representativa dels ciutadans: els adults productius.

És important fer un replantejament de la ciutat a partir d’una reflexió sobre les necessitats de les persones a les diverses edats de la vida; així, és necessari crear espais de joc dels infants que no siguin ni convencionals ni estereotipats, sinó que estiguin dotats d’una gran varietat d’elements i amagatalls.

El carrer

Adoptar l’infant com a paràmetre de canvi vol dir també, i d’una manera prioritària, fer que els carrers tornin a tenir el paper social, d’àmbit públic, de trobada i de joc, que havien tingut i que cal que recuperin.

Les àrees de joc

Els adults no som capaços de projectar espais per al joc dels infants, i si volem respectar les seves necessitats, en comptes de dissenyar espais específics per a ells haurem d’aprendre a deixar-los espais dins la ciutat. Deixar espais vol dir regalar.

En el disseny de la ciutat hauran de desaparèixer les àrees dedicades als infants i s’hauran de preveure espais rics, propers, variats, originals, oberts a tothom. Espais rics son espais articulats, amb obstacles, bardisses, vorades d’obra, arbres i materials diversos perquè com jugar, a què i amb què, ja ho saben prou bé els infants.