Activitats dutes a terme finalment i materials emprats

Tot i que en un principi havíem plantejat un seguit d'ACTIVITATS per dur-les a terme al llarg del nostre projecte, finalment hem decidit ajustar-les als nostres objectius:

1. Prèviament, per tal de contextualitzar el nostre projecte, hem fet una breu recerca com a exemples de les ocupacions urbanes que podem trobar avui dia, mitjançant fotografies. I per tal de documentar-nos hem buscat dos referents claus: l'obra de Tonucci (pedagog italià que defensa la participació dels infants en la construcció de l'espai urbà), i el projecte artístic Idensitat (programa cultural que inclou diferents treballs i exposicions d'artistes sobre l'actuació en l'espai urbà).
2. Com a primera activitat, hem realitzat un seguit d'enquestes a diferents persones adultes per tal de conèixer la seva experiència de joc anys enrera, com la seva opinió sobre diversos aspectes relacionats amb l'activitat lúdica infantil.
3. En segon lloc i mitjançant un escrit, hem manifestat el record que tenim dels espais on jugàvem, tot comparant-los amb l'estat actual, aportant fotografies.
4. Com a activitat capçal i per tal de concloure el nostre projecte hem realitzar una performance al carrer, amb l'objectiu de transformar l'espai urbà per unes hores, tot enriquint les necessitats de joc mitjançant l'establiment de diversos espais (per pintar, per esculpir, per fotografiar i jugar amb diferents materials), tot enfocant-los cap a l'àmbit artístic.

Per tal de desenvolupar el nostre projecte, hem emprat un seguit de MATERIALS que especifiquem a continuació, tot classificant-los per espais de joc:

Dibuixem el joc

• Paper d'embalar.
• Pintura de dits.
• Ceres de colors.
• Plastidècors.
• Llàpis de fusta.
• Guixos de colors.
• Pinzells.

Fem una escultura

-Amb fang

• Fang i aigua.

-Amb materials reciclats

• Ampolles de plàstic.
• Tetra-brics.
• Rotllos de paper de WC.
• Paper de diari.
• Boles de porexpan.
• Brides de plàstic.
• Pots metàl·lics.
• (...)

Fotografiem el joc

• Dues càmeres fotogràfiques digitals.

Juguem

• Corda.
• Parelletes.
• Titelles.
• Lletres de plàstic.
• Guixos per dibuixar la xarranca.

Posada en pràctica de l'activitat

Per fi i després de dos intents fallits a causa de la pluja, vam poder dur a terme la nostra activitat al carrer Antoni Pujades de Terra Nostra (Montcada i Reixac). Tenint en compte que tot i que també amenaçava la pluja, havíem de fer l'activitat a la força degut al poc temps que ens mancava per fer la presentació global, i vam estructurar els diferents ambients.

Aquests van consistir en:

• Un mural amb el que preteníem que els infants s'expressessin dibuixant (ja que no podíem disposar d'una paret per a aquest efecte vam utilitzar paper d'embalar).
• Un altre espai dividit en dos on els infants podíen fer la seva pròpia escultura, per una part amb fang i per l'altra amb material reciclable.
• En un tercer, els infants tenien càmeres digitals al seu abast i la consigna de fotografiar el joc a la fi que les agafessin i es fotografiessin ells o altres infants jugant.
• Per últim, un darrer espai que es composava de diferents jocs: corda, el joc de les parelletes, jocs de fusta i unes bitlles reciclables.

Tot i estar situat el lloc relativament a prop d'un parc, ens va estranyar que no aparegués gairabé cap infant en tot el matí, així que vam anar a fer una volta per buscar personal, i la nostra sorpresa va ser que precisament aquell mateix dia hi havia una gran festa a l'escola del barri (CEIP Mitja Costa) i que els infants dels voltants eren allà disfressats, fent actuacions, etc. Lamentablement la festa no acabava fins les 8 del vespre i ens vam haver de conformar amb exposar la nostra activitat per a 5 infants que van passar per les "nostres instal·lacions".

Tot i això, l'activitat o performance va anar molt bé i els nens que van participar-hi estaven encantats i van fer-ho de totes les activitats.

Com anècdota, comentar que dels adults que van passar o que van portar als seus fills i es van aturar una estona, 2 eren fotògrafs: un va portar al seu fill (Carlos López), i un altre es va aturar expressament amb el cotxe per fotografiar l'espai de la pintura (Juan Dorado). Aquest darrer ens va explicar que quan revelés les fotografies ens les enviaria perquè les puguéssim penjar al blog, tot i que no podrà ser pel dimecres que exposem, ja que va utilitzar una càmera analògica. Igualment, quan tinguem les fotografies les penjarem, encara que sigui fora de la data d'entrega.

Idensitat

Idensitat és un programa que promou la pràctica de l’art dintre d’un conjunt d’activitats complexes, que poden influir en l’espai social des d’una perspectiva crítica, amb una funcionalitat positivista i una clara interacció.

Té a veure amb el concepte d’intervenir en l’espai públic des d’un punt de vista crític i d’implicació social. A més, promou el procés de treball imbricat en el territori, incita a la participació de la gent, evidencia conflictes de la comunitat local, i s’interessa per la memòria, la identitat vinculada al lloc i l’activitat que es desenvolupa en ell.

http://idensitat.org/v1/f_home_c.htm

ART, ACCIÓ EDUCATIVA I ESPAI PÚBLIC_ IDENSITAT 05

Projectes: La ciutat dels nens i Morphing Calaf

Són dos projectes que s'han desenvolupat amb el programa Idensitat 05 i que coincideixen a prendre com camp d'acció i experimentació les institucions educatives de Calaf: LA CIUTAT DELS NENS, d'una banda, que han desenvolupat Víctor Vinya, Elena Perera i Natalia Taronger amb alumnes del CEIP Alta Segarra; i, per l'altre, MORPHING CALAF, dirigit als alumnes de l'IES Alexandre de Riquer i que s'ha portat a terme amb la col·laboració del professorat del centre Dt. Alba Puigpelat, Albert Minoves, Àlex Recasens) amb el col·lectiu Estràbic i el maquetista Josep Mases, veí de la mateixa població.

Ambdós projectes han plantejat estratègies per a activar la percepció crítica dels joves sobre el mitjà urbà que els embolica.

També es va portar a terme l'acció PINTANT CALAF (part del projecte La Ciutat dels Nens) que planteja la possibilitat d'interactuar projectant intervencions possibles en les façanes de la plaça. A través d'aquest projecte s'ha generat un marc pedagògic d'experimentació on s'han utilitzat eines digitals per a potenciar l'expressió individual i col·lectiva dels participants. S'ha treballat, en aquest sentit, amb plànols, sistemes de registre d'experiències urbanes i medis de representació alternativa.

http://idensitat.org/img07/AE_juny06.swf

Francesco Tonucci

Alhora de buscar referències que ens poguessin ajudar en la recerca del nostre projecte ens hem trobat amb el següent autor:

Francesco Tonucci és un pedagog italià dedicat a l’estudi del pensament i el comportament dels infants.

Al 1991 va endegar al municipi italià de Fano el projecte La ciutat dels infants, i des del 1995 és consultor de l’alcalde de Palerm per a un projecte semblant.

La ciutat dels infants

Aquest projecte, basat en la filosofia de govern de la ciutat, es segueix a la ciutat italiana de Fano des del 1991 i actualment, l’utilitzen altres ciutats europees. De fet, l’any 1997 es va convertir en un pla internacional i s’aplica a diferents zones del món, entre d’elles Argentina.

El projecte es centra en que l’alcalde de la ciutat, com a referent privilegiat, creï un laboratori municipal per a l’estudi, la planificació i l’experiència de modificacions a la ciutat, adoptant a l’infant com a paràmetre.

Els operadors del laboratori han de garantir als infants la possibilitat d’expressar-se lliurement, de manera autèntica; i d’una altra banda, han de trobar els mecanismes adequats per donar força a les idees dels infants, de manera que l’alcalde i els regidors hagin d’escoltar-les i tenir-les en compte.

La funció educativa més important d’aquest laboratori és que els adults aprenguin a reconèixer els infants, les seves necessitats i els seus drets; a escoltar-los i entendre’ls.

Idees compartides en el nostre treball

La ciutat

La ciutat ha renunciat a ser un lloc de trobada i d’intercanvi i ha optat per la separació i l’especialització dels espais i de les competències: llocs diferents per a persones diferents, llocs diferents per a funcions diferents.

Les ciutats s’han oblidat dels infants

El desenvolupament recent de les ciutats s’ha oblidat de la majoria dels seus habitants, sobretot dels infants. Les ciutats han estat concebudes únicament per la categoria més representativa dels ciutadans: els adults productius.

És important fer un replantejament de la ciutat a partir d’una reflexió sobre les necessitats de les persones a les diverses edats de la vida; així, és necessari crear espais de joc dels infants que no siguin ni convencionals ni estereotipats, sinó que estiguin dotats d’una gran varietat d’elements i amagatalls.

El carrer

Adoptar l’infant com a paràmetre de canvi vol dir també, i d’una manera prioritària, fer que els carrers tornin a tenir el paper social, d’àmbit públic, de trobada i de joc, que havien tingut i que cal que recuperin.

Les àrees de joc

Els adults no som capaços de projectar espais per al joc dels infants, i si volem respectar les seves necessitats, en comptes de dissenyar espais específics per a ells haurem d’aprendre a deixar-los espais dins la ciutat. Deixar espais vol dir regalar.

En el disseny de la ciutat hauran de desaparèixer les àrees dedicades als infants i s’hauran de preveure espais rics, propers, variats, originals, oberts a tothom. Espais rics son espais articulats, amb obstacles, bardisses, vorades d’obra, arbres i materials diversos perquè com jugar, a què i amb què, ja ho saben prou bé els infants.

Preguntes per a l'entrevista

Avui hem quedat per elaborar les preguntes que formularem a la gent, i que ens servirà com a base per veure l'evolució o involució del joc i fer valoracions a partir de les diferents opinions que esperem recollir.

Les preguntes seran les següents:

1. Quan eres petit/a on jugaves?

2. A què jugaves?

3. I penses que ara podries fer-ho al mateix lloc?

4. Aquests espais eren segurs?, és a dir, podies jugar sol/a o havies d’anar acompanyat/ada?

5. Creus que hi ha prou espais de jocs infantils a la ciutat?

6. I aquests espais que hi ha (de jocs infantils) són respectats pels adults?

7. Adaptaries algun espai urbà públic a les necessitats infantils? En cas afirmatiu, quins espais i com?