Artistes

El nostre recorregut

L'exposició del nostre projecte la farem mitjançant un recorregut per les diferents activitats que hem realitzat, tot presentant-lo a mode de museu, degut a què hem fet un recull molt ampli de material i aquesta és una forma amena de transmetre els nostres coneixements adquirits.

Constarà de sis blocs:

• Introducció

• Jo jugava aquí

• Entrevistes

• Vídeo de la performance

• Performance

• Conclusions (verbalitzades)

Conclusions

Les conclusions a les que hem arribat d'esprés de l'elaboració d'aquest projecte són les següents:

• L'ocupació de l'espai urbà és una pràctica que es continua fent dia a dia, però en cap d'elles es dóna cabuda a les necessitats dels infants.
• El carrer ha patit una clara transformació, donat que, de ser la viva imatge del joc infantil, entenent-lo com a imaginació, diversió, experimentació, socialització, etc.; a passat a ser una simple via de pas entre el món laboral (l'escola, la feina, l'oci, l'esport, etc.) i el món familiar (la llar).
• Quan parlem de la transformació del carrer, ens referim a l'explotació de terreny a favor de les construccions massives d'habitatge a conseqüència de l'augment de la població per la immigració, com també a les millores urbanístiques (carreteres, zones verdes, etc.).
• L'augment de cotxes en circulació, les noves tecnologies (la televisió, els videojocs, etc.) i la manca de temps dels pares, han conduït en gran part al canvi de costums dels infants.
• L'adaptació de l'espai a la vida adulta ha donat pas a la delimitació de zones d'esbarjo, reduïnt així el territori lúdic infantil (parcs).

Valoracions de les enquestes

Després d'haver fet un seguit d'enquestes, veiem que l'experiència del joc infantil al carrer varia en funció de l'edat i el lloc de procedència.

En relació a l'edat, ens hem adonat que s'ha produït un canvi pel que fa a l'espai de joc. Així, si parlem dels nostres avis ens adonem que la gran majoria gaudia del joc al carrer, però paulativament s'ha anat perdent aquest costum, donant pas al joc als parcs i, finalment, a casa.

L'espai de joc també es veu afectat per la ubicació de la vivenda (emplaçament del poble/ciutat). En el cas dels pobles rurals es continua utilitzant el carrer com a eina de diversió, especialment a les èpoques festives, a diferència dels pobles urbans, on s'ha experimentat una disminució important del joc al carrer. Pel que fa a les ciutats s'evidencia el fet que el pla urbanístic impossibilita en gran mesura l'ocupació de l'espai amb finalitats lúdiques.

Una altra observació que hem extret és la unanimitat dels enquestats davant la necessitat d'adaptar els espais urbans als infants. Conseqüència d'això és el fet que opinen que hi ha espais urbans inutilitzats que s'haurien d'aprofitar i que moltes de les places actuals estan fetes amb materials que no propicien el joc dels nens, entre d'altres.

Com a curiositat, ens agradaria mencionar el fet que, a partir de les enquestes realitzades, ens hem adonat de la gran varietat de significants que se li atorga a un mateix joc, cosa que succeeix degut a la diversitat de pròcedència dels enquestats com a la franja generacional (per exemple, les bales també es coneixen com a caniques, guà o bolíndres).

Activitats dutes a terme finalment i materials emprats

Tot i que en un principi havíem plantejat un seguit d'ACTIVITATS per dur-les a terme al llarg del nostre projecte, finalment hem decidit ajustar-les als nostres objectius:

1. Prèviament, per tal de contextualitzar el nostre projecte, hem fet una breu recerca com a exemples de les ocupacions urbanes que podem trobar avui dia, mitjançant fotografies. I per tal de documentar-nos hem buscat dos referents claus: l'obra de Tonucci (pedagog italià que defensa la participació dels infants en la construcció de l'espai urbà), i el projecte artístic Idensitat (programa cultural que inclou diferents treballs i exposicions d'artistes sobre l'actuació en l'espai urbà).
2. Com a primera activitat, hem realitzat un seguit d'enquestes a diferents persones adultes per tal de conèixer la seva experiència de joc anys enrera, com la seva opinió sobre diversos aspectes relacionats amb l'activitat lúdica infantil.
3. En segon lloc i mitjançant un escrit, hem manifestat el record que tenim dels espais on jugàvem, tot comparant-los amb l'estat actual, aportant fotografies.
4. Com a activitat capçal i per tal de concloure el nostre projecte hem realitzar una performance al carrer, amb l'objectiu de transformar l'espai urbà per unes hores, tot enriquint les necessitats de joc mitjançant l'establiment de diversos espais (per pintar, per esculpir, per fotografiar i jugar amb diferents materials), tot enfocant-los cap a l'àmbit artístic.

Per tal de desenvolupar el nostre projecte, hem emprat un seguit de MATERIALS que especifiquem a continuació, tot classificant-los per espais de joc:

Dibuixem el joc

• Paper d'embalar.
• Pintura de dits.
• Ceres de colors.
• Plastidècors.
• Llàpis de fusta.
• Guixos de colors.
• Pinzells.

Fem una escultura

-Amb fang

• Fang i aigua.

-Amb materials reciclats

• Ampolles de plàstic.
• Tetra-brics.
• Rotllos de paper de WC.
• Paper de diari.
• Boles de porexpan.
• Brides de plàstic.
• Pots metàl·lics.
• (...)

Fotografiem el joc

• Dues càmeres fotogràfiques digitals.

Juguem

• Corda.
• Parelletes.
• Titelles.
• Lletres de plàstic.
• Guixos per dibuixar la xarranca.

Posada en pràctica de l'activitat

Per fi i després de dos intents fallits a causa de la pluja, vam poder dur a terme la nostra activitat al carrer Antoni Pujades de Terra Nostra (Montcada i Reixac). Tenint en compte que tot i que també amenaçava la pluja, havíem de fer l'activitat a la força degut al poc temps que ens mancava per fer la presentació global, i vam estructurar els diferents ambients.

Aquests van consistir en:

• Un mural amb el que preteníem que els infants s'expressessin dibuixant (ja que no podíem disposar d'una paret per a aquest efecte vam utilitzar paper d'embalar).
• Un altre espai dividit en dos on els infants podíen fer la seva pròpia escultura, per una part amb fang i per l'altra amb material reciclable.
• En un tercer, els infants tenien càmeres digitals al seu abast i la consigna de fotografiar el joc a la fi que les agafessin i es fotografiessin ells o altres infants jugant.
• Per últim, un darrer espai que es composava de diferents jocs: corda, el joc de les parelletes, jocs de fusta i unes bitlles reciclables.

Tot i estar situat el lloc relativament a prop d'un parc, ens va estranyar que no aparegués gairabé cap infant en tot el matí, així que vam anar a fer una volta per buscar personal, i la nostra sorpresa va ser que precisament aquell mateix dia hi havia una gran festa a l'escola del barri (CEIP Mitja Costa) i que els infants dels voltants eren allà disfressats, fent actuacions, etc. Lamentablement la festa no acabava fins les 8 del vespre i ens vam haver de conformar amb exposar la nostra activitat per a 5 infants que van passar per les "nostres instal·lacions".

Tot i això, l'activitat o performance va anar molt bé i els nens que van participar-hi estaven encantats i van fer-ho de totes les activitats.

Com anècdota, comentar que dels adults que van passar o que van portar als seus fills i es van aturar una estona, 2 eren fotògrafs: un va portar al seu fill (Carlos López), i un altre es va aturar expressament amb el cotxe per fotografiar l'espai de la pintura (Juan Dorado). Aquest darrer ens va explicar que quan revelés les fotografies ens les enviaria perquè les puguéssim penjar al blog, tot i que no podrà ser pel dimecres que exposem, ja que va utilitzar una càmera analògica. Igualment, quan tinguem les fotografies les penjarem, encara que sigui fora de la data d'entrega.

Idensitat

Idensitat és un programa que promou la pràctica de l’art dintre d’un conjunt d’activitats complexes, que poden influir en l’espai social des d’una perspectiva crítica, amb una funcionalitat positivista i una clara interacció.

Té a veure amb el concepte d’intervenir en l’espai públic des d’un punt de vista crític i d’implicació social. A més, promou el procés de treball imbricat en el territori, incita a la participació de la gent, evidencia conflictes de la comunitat local, i s’interessa per la memòria, la identitat vinculada al lloc i l’activitat que es desenvolupa en ell.

http://idensitat.org/v1/f_home_c.htm

ART, ACCIÓ EDUCATIVA I ESPAI PÚBLIC_ IDENSITAT 05

Projectes: La ciutat dels nens i Morphing Calaf

Són dos projectes que s'han desenvolupat amb el programa Idensitat 05 i que coincideixen a prendre com camp d'acció i experimentació les institucions educatives de Calaf: LA CIUTAT DELS NENS, d'una banda, que han desenvolupat Víctor Vinya, Elena Perera i Natalia Taronger amb alumnes del CEIP Alta Segarra; i, per l'altre, MORPHING CALAF, dirigit als alumnes de l'IES Alexandre de Riquer i que s'ha portat a terme amb la col·laboració del professorat del centre Dt. Alba Puigpelat, Albert Minoves, Àlex Recasens) amb el col·lectiu Estràbic i el maquetista Josep Mases, veí de la mateixa població.

Ambdós projectes han plantejat estratègies per a activar la percepció crítica dels joves sobre el mitjà urbà que els embolica.

També es va portar a terme l'acció PINTANT CALAF (part del projecte La Ciutat dels Nens) que planteja la possibilitat d'interactuar projectant intervencions possibles en les façanes de la plaça. A través d'aquest projecte s'ha generat un marc pedagògic d'experimentació on s'han utilitzat eines digitals per a potenciar l'expressió individual i col·lectiva dels participants. S'ha treballat, en aquest sentit, amb plànols, sistemes de registre d'experiències urbanes i medis de representació alternativa.

http://idensitat.org/img07/AE_juny06.swf

Francesco Tonucci

Alhora de buscar referències que ens poguessin ajudar en la recerca del nostre projecte ens hem trobat amb el següent autor:

Francesco Tonucci és un pedagog italià dedicat a l’estudi del pensament i el comportament dels infants.

Al 1991 va endegar al municipi italià de Fano el projecte La ciutat dels infants, i des del 1995 és consultor de l’alcalde de Palerm per a un projecte semblant.

La ciutat dels infants

Aquest projecte, basat en la filosofia de govern de la ciutat, es segueix a la ciutat italiana de Fano des del 1991 i actualment, l’utilitzen altres ciutats europees. De fet, l’any 1997 es va convertir en un pla internacional i s’aplica a diferents zones del món, entre d’elles Argentina.

El projecte es centra en que l’alcalde de la ciutat, com a referent privilegiat, creï un laboratori municipal per a l’estudi, la planificació i l’experiència de modificacions a la ciutat, adoptant a l’infant com a paràmetre.

Els operadors del laboratori han de garantir als infants la possibilitat d’expressar-se lliurement, de manera autèntica; i d’una altra banda, han de trobar els mecanismes adequats per donar força a les idees dels infants, de manera que l’alcalde i els regidors hagin d’escoltar-les i tenir-les en compte.

La funció educativa més important d’aquest laboratori és que els adults aprenguin a reconèixer els infants, les seves necessitats i els seus drets; a escoltar-los i entendre’ls.

Idees compartides en el nostre treball

La ciutat

La ciutat ha renunciat a ser un lloc de trobada i d’intercanvi i ha optat per la separació i l’especialització dels espais i de les competències: llocs diferents per a persones diferents, llocs diferents per a funcions diferents.

Les ciutats s’han oblidat dels infants

El desenvolupament recent de les ciutats s’ha oblidat de la majoria dels seus habitants, sobretot dels infants. Les ciutats han estat concebudes únicament per la categoria més representativa dels ciutadans: els adults productius.

És important fer un replantejament de la ciutat a partir d’una reflexió sobre les necessitats de les persones a les diverses edats de la vida; així, és necessari crear espais de joc dels infants que no siguin ni convencionals ni estereotipats, sinó que estiguin dotats d’una gran varietat d’elements i amagatalls.

El carrer

Adoptar l’infant com a paràmetre de canvi vol dir també, i d’una manera prioritària, fer que els carrers tornin a tenir el paper social, d’àmbit públic, de trobada i de joc, que havien tingut i que cal que recuperin.

Les àrees de joc

Els adults no som capaços de projectar espais per al joc dels infants, i si volem respectar les seves necessitats, en comptes de dissenyar espais específics per a ells haurem d’aprendre a deixar-los espais dins la ciutat. Deixar espais vol dir regalar.

En el disseny de la ciutat hauran de desaparèixer les àrees dedicades als infants i s’hauran de preveure espais rics, propers, variats, originals, oberts a tothom. Espais rics son espais articulats, amb obstacles, bardisses, vorades d’obra, arbres i materials diversos perquè com jugar, a què i amb què, ja ho saben prou bé els infants.

Preguntes per a l'entrevista

Avui hem quedat per elaborar les preguntes que formularem a la gent, i que ens servirà com a base per veure l'evolució o involució del joc i fer valoracions a partir de les diferents opinions que esperem recollir.

Les preguntes seran les següents:

1. Quan eres petit/a on jugaves?

2. A què jugaves?

3. I penses que ara podries fer-ho al mateix lloc?

4. Aquests espais eren segurs?, és a dir, podies jugar sol/a o havies d’anar acompanyat/ada?

5. Creus que hi ha prou espais de jocs infantils a la ciutat?

6. I aquests espais que hi ha (de jocs infantils) són respectats pels adults?

7. Adaptaries algun espai urbà públic a les necessitats infantils? En cas afirmatiu, quins espais i com?

Recursos disponibles

A l'hora de realitzar les activitats comptarem amb una sèrie de recursos que ens seran imprescindibles per realitzar aquestes. Principalment, necessitarem un espai per ocupar, diferents materials lúdics, càmeres d'enregistrament (càmera de foto i video) i més endavant detallarem la resta de materials en funció de les activitats que portarem a terme.

Recull fotogràfic de diferents ocupacions urbanes a Barcelona

El cap de setmana vam quedar per tal de fotografiar allò que nosaltres consideràvem que es tractava de l'ocupació d'un espai públic.

La nostra sorpresa va ser que aquestes ocupacions no es limitaven a un espai físic, ja que en algún cas eren ocupacions de caire olfactiu (com en el cas d'una gelateria de la qual es desprén una olor que va més enllà del propi recinte) i auditiu (com en el cas de la contaminació acústica), que evidentment no hem pogut recollir tot i que volem deixar constància que existeixen.

Introducció del projecte

Després de debatre sobre idees diverses, vam coincidir en que ens agradaria tractar el tema de l'ocupació d'espais urbans, ja que tot i ser un tema estudiat i projectat per diversos autors des de diverses vessants (arquitectònica, lúdica, etc.), considerem que és un tema interessant i amb moltes possibilitats alhora de realitzar diferents activitats.

Amb aquest projecte pretenem, en primer lloc, fer un estudi dels espais públics ocupats per a una utilització personal.

Posteriorment, i tenint com a referència aquest estudi, vam decidir aplicar aquests coneixements i centrar-nos en els espais infantils concretament.

Objectius:

• Que els infants arribin a ser partíceps de l'espai urbà públic mitjançant una ocupació lúdica.
• Comparar els espais de joc d'abans i ara per tal d'extreure conclusions.

Activitats: per tal de dur a terme aquest projecte hem pensat realitzar les següents activitats:

1. Recull de fotografies dels nostres espais de joc d'abans i l'estat d'aquests a l'actualitat, i fer una comparativa, per tal d'arribar a la conclusió sobre si hem evolucionat o no en aquest sentit.
2. Realitzar entrevistes a mestres i infants per tal de conèixer la seva opinió sobre els espais on jugaven/juguen, i què canviarien.
3. Fer una performance que consistirà en la transformació del carrer mitjançant l'ocupació d'aquest a través d'activitats lúdiques.